Montse Pallach: “la Xarxa té com a objectiu donar visibilitat al talent femení”
- Iria Diéguez y Laura Cañabate
- 11 may 2018
- 9 Min. de lectura
La Montse arriba a la terrassa de La Diadema vestida amb la força que l'acompanya, cada dia de la seva vida, i que tant la defineix com a dona, emprenedora i lluitadora. Dentista de professió, dona de naixement, forta de casta, la Montse Pallach dirigeix, des del moment en què ella mateixa la va crear (2014), la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera de Llobregat, una associació sense ànim de lucre que pretén visibilitzar a totes les dones que es deixen la pell per la seva petita empresa, sigui una de farmacèutics o l'empresa de la seva vida: la família, una empresa tan infravalorada en el món en general. La Xarxa de Dones Emprenedores pretén també fomentar la col·laboració entre totes les seves integrants per establir unes bases mínimes de convivències entre totes i anar així, de la mà, en aquesta revolució, que "serà feminista o no serà".
Avui, com a responsable de l'existència d'aquesta associació i dirigent des d'aleshores, la Montse Pallach ens parla una mica de com funciona aquesta Xarxa i quins són els valors que la sostenen.
"El juliol del 2014 vam presentar el projecte de dones emprenedores a Corbera"
Com neix la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera?
El meu marit i jo compartíem una clínica dental com a negoci, però ens vam divorciar i vaig haver de fer-me càrrec d’aquesta en la seva totalitat, esdevenint així una "petita" empresària. Fins aleshores, mai havia sabut què implicava realment ser-ho. Quan m'estava introduint en aquest món, vaig descobrir que feien un curs a Corbera sobre la dona en el món de l'empresa, al qual vaig decidir apuntar-me. Com a proposta vaig fer una petita web, on ens posàvem dones que ens consideràvem emprenedores.
Què va implicar la creació d'aquesta web?
Arran d'això, em vaig enviar al consell comarcal del Baix Llobregat com a emprenedora de Corbera. Allà vaig conèixer a altres dones que ja tenien les seves Xarxes a poblacions com Esplugues, El Prat o Cornellà. Com que aquí a Corbera en aquell moment no existia cap associació d'aquest tipus, em vaig iniciar com a membre d'una Xarxa d'aquest caire a la de Dones Emprenedores d’Esplugues. Això, però, no fou suficient per mi. Vaig voler promoure la moguda de dones emprenedores al meu poble, i per fer-ho vaig decidir crear aquesta associació.
Quins objectius personals et mouen a fer-ho?
Quan vaig voler crear aquesta xarxa de dones emprenedores, ho vaig fer com a experiment personal, ja que sempre havia tingut més afinitat amb els homes que amb les dones. Contínuament sentia parlar als homes sobre que els valors o paradigmes del nou món eren estrictament femenins. Davant d'això, cada cop tenia més ganes d'experimentar amb aquests valors que jo no havia utilitzat anteriorment per la meva pròpia educació patriarcal. Així és com en el seu moment vaig crear aquesta associació.
En el moment en què vas prendre aquesta decisió, comptaves amb l'ajuda d'algú?
Sí, amb la d'una amiga, la Sandra Medina, tècnica d'Igualtat d'aquest poble en el seu moment. Juntes, el juliol del 2014 vam presentar el projecte de dones emprenedores a Corbera.
Has dit que l'associació neix l'any 2014. Un cop creada, com feu promoció a Corbera d’aquesta a les dones del poble?
La Sandra, des de l’àrea d’igualtat, ho pot comentar amb alguna dona, i la resta de membres de la Xarxa ho comentem a altres dones o amigues que coneixem, ja sigui fent un cafè, enviant un Whatsapp...
Quan en fem difusió, tenim clar la idea que volem donar a conèixer, i és que la Xarxa, més que a la mateixa emprenedoria o empresa, té com a objectiu donar visibilitat al talent femení en general. El que busquem transmetre a aquestes dones és que la Xarxa no és més que un lloc on trobar-te comprès, on poder sentir-te acollit.
"Amb aquestes activitats, es pretén que les dones es donin el valor que tenen, mai un d'inferior"
Abans parlaves d'un nou paradigma, dins d'aquest nou món, format per idees femenines. Seguint la línia d'aquestes idees, com decideixes gestionar l'associació?
Aquest nou paradigma, pel que fa al lideratge de les coses, dicta que no ha d'haver-hi càrrecs verticals, sinó que tot ha de seguir una horitzontalitat on tothom participi amb condicions similars i senti, així, que té ganes de fer les coses. Quan inicies un projecte d'aquest caire, sí que desitges que hi hagi algú darrere d'aquest que mogui el tema i et porti pel camí pel qual vols anar, però la nostra idea era que entre totes s'acabés fent tot. I així funciona avui en dia la nostra associació: totes les sòcies tenen veu i vot.
Llavors, les activitats es fan entre totes?
Exacte, tu com a usuària pots proposar el que vulguis o portar alguna persona que creguis que és interessant.
Quin tipus d’activitats realitzeu?
En un principi, et nodreixes de la gent que coneixes d’altres xarxes, per tal que t'aportin idees que puguin anar bé per ajudar a les dones membres de l'associació a assolir autoconfiança, o eines a utilitzar com a emprenedora. Hem fet tallers on parlen d’elles mateixes (la seva vida laboral, les coses que els hi agraden o angoixen, les seves aficions), tallers de mindfulness, de cuina, d’eines del Facebook, o de com organitzar-nos o com fer-nos visibles en el món.
Es fan en funció de les idees que proposi la junta, o activitats impulsades per alguna xarxera. Les coses es fan en necessitat d’unes propostes.
Aquest fet ha fet que la xarxa evolucioni cap a més o tot el contrari?
Sí. Tot i que sempre hi ha baixes, cada vegada hi ha més dones a la Xarxa. Això s’aconsegueix quan fem alguna cosa més social, és a dir, activitats on tothom col·labora, on hi ha una interacció i dinamisme.
La procedència de la gent que participa en aquestes activitats és molt transversal (pot haver dones que portin una empresa, dones que es dediquin exclusivament a la seva família...). Totes són igual de vàlides i amb aquestes activitats, es pretén que les dones es donin el valor que tenen, mai un d'inferior.
Gràcies a aquestes activitats, algunes dones t’han reconegut que han canviat els seus ideals?
En realitat no hem fet aquesta pregunta mai. Però observant a gent que he tingut més a la vora, sobretot gent que també va iniciar aquest projecte, veus dones que sí que han canviat la seva manera d’enfocar la seva vida o de donar-se un valor, encara que costi, a la seva persona més enllà de ser la mare d’una família.
Així doncs, quina és la importància d’aquesta xarxa?
Depèn de l'objectiu de cada dona que en forma part. Des del meu punt de vista, trobar un lloc on algú t’escolti, així com fer visible el que fan les dones de Corbera i que molts cops es passa per alt.
Des de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, heu realitzat activitats conjuntes amb altres associacions, tals com les que has esmentat al principi?
Sí. Quan vam crear la de Corbera en el seu moment, vaig plasmar moltes idees que em van aportar altres dones emprenedores durant els meus inicis com a tal. Al llarg d'aquest temps, hem fet diversos sopars conjunts entre associacions. A més, vaig assistir com a presidenta de l’associació a una proposta des de Terrassa que unia tota la xarxa d’emprenedors (no només dones) i aquí es va constatar que la majoria d'aquestes xarxes eren dones emprenedores, algunes mixtes i altres només d’homes. D'aquestes últimes, hi havia molt poques.
Potser perquè els homes no necessiten, aquestes associacions...
Efectivament.
I ells, què opinen de la existència d’aquesta xarxa?
Al principi ens deien dones “emprenyedores” més que emprenedores. L'edat ajuda a que aquests comentaris cada cop els rebis amb més indiferència. No tots els homes, però, es prenen la qüestió a broma. Ha hagut homes que han vingut a fer xerrades i han compartit les seves opinions, el seu interès. Inclòs va existir en el seu dia, També vam pensar la proposta de que si algun home es volia fer soci, podia unir-se a la xarxa essent simpatitzants sense accedir a junta (més que res, per delegar aquests espais de poder a les dones).
Càrrecs que, normalment, són ocupats per homes...
Així és. Els homes acostumen a tenir una ambició molt gran per ocupar els càrrecs de poder. Les dones, per contra, tenim facilitat per conformar-nos amb aquest fet. La nostra associació busca impulsar el contrari.
Anteriorment has comentat un llistat bastant extens d'activitats que a anat impulsant aquesta associació des del seu naixement. Com es gestiona a nivell econòmic i com es financen aquestes activitats?
Normalment quan fem les xerrades (obertes a tothom), són gratuïtes gràcies a ser una entitat (associació) local del poble i això et dóna dret a demanar locals públics (per tant, aquesta despesa no la tens). A més, molts dels tallers tenen procedència en aquestes xerrades gratuïtes, i per això, tampoc tenen preu a pagar per la participació en aquests. Són les xarxeres les que financen aquestes activitats, mitjançant una quota anual de 20 euros.
Quina activitat destacaries tu per sobre de la resta, o quina t’ha marcat més?
A mi personalment em va agradar en especial una idea que va ser realitzada en dues o tres sessions, proposada per la Rosa Maria Martín. Es tractava d'una activitat on les participants havien de presentar, a través de 20 diapositives d’una durada de 20 segons cadascuna, a què es dedicaven a la vida. Les participants van parlar de viatges, de les seves empreses, de la seva família...
Una altra activitat amb la qual em quedo, i que és necessari remarcar per la implicació d’una de les persones membres de l'associació, fou la cursa de la dona.
Per algun fet en especial?
Durant aquell matí es van vendre polseres solidàries. Tots els diners que es van aconseguir amb aquestes vendes es van donar a l'Associació Catalana contra el Càncer.
"La majoria de les dones membres ronden els 50-55 anys, moment de la vida en el qual una dona ha après o ha aconseguit trobar el seu espai"
Hem parlat de què la Xarxa de Dones Emprenedores està composta per dones de tot tipus. Així doncs, quines franges d'edat trobem a l'associació?
La majoria de les dones membres ronden els 50-55 anys, moment de la vida en el qual una dona ha après o ha aconseguit trobar el seu espai, i sap valorar aquests espais que pot gaudir ella sola, sense necessitar a ningú més. Tot i això, també hi ha gent jove, tot i que menys de la que m'agradaria, i també gent més gran.
Com creus que pots fer perquè dones més joves comencin a participar més en aquestes associacions, o pel contrari, dones més grans que potser compten amb idees inculcades més patriarcals?
Tot depèn de la motivació. La qüestió està en què l’associació és sense ànim de lucre, i per tant, quan participes en les activitats impulsades per aquesta, ho fas durant el teu temps lliure. Cadascuna de nosaltres escull, personalment, a què vol dedicar aquest temps, sigui fent esport, quedant amb els amics o sent membre d'aquestes associacions. És necessari que existeixi dins d'una mateixa un germen que vegi que activitats d'aquest caire són importants, més que veure una sèrie o xatejar.
I doncs? Quina és la fórmula màgica?
No n'existeix cap. Tot és molt relatiu i depèn molt del moment vital de la persona. El projecte, per a voler formar-ne part, t’ha d’atraure. Personalment, m'encantaria que entrés gent jove a l'associació, perquè tenen molt a dir respecte a la situació de la dona en el món actual.
Situació que ens porta a molts, molts anys enrere...
Malauradament, així és. Ens volen fer creure el contrari, a través d'innumerables campanyes de màrqueting promocionades per les veus governants del món on s'impulsa la idea que el món es troba en una situació molt més positiva de la que és en realitat. Queda molta feina a fer en aquest sentit.
"Quan una dona compta amb una vida senzilla, tendeix a caure en el conformisme i creure que no és necessària la lluita feminista"
Com a mínim, cada cop són més les dones que denuncien això...
Sí, però la qüestió no és queixar-se i denunciar-ho, sinó actuar, ja sigui a través de manifestacions com la que s'organitzà a escala mundial el 8 de març, ja sigui amb la formació d'associacions com la nostra, o ja sigui des de la conscienciació de cadascuna per voler canviar el món. La revolució serà feminista o no serà.
Es necessita, per tant, menys denúncies amb la paraula i més mobilitat per part de totes, no és així?
Efectivament. S'ha de ser conscient que resulta molt complicat actuar en aquest sentit. Totes aquestes idees feministes sí que es troben en la ment de moltes persones, afortunadament. Tot i això, quan una dona compta amb una vida senzilla, tendeix a caure en el conformisme i creure que no és necessària la lluita feminista. Amb les nostres activitats dins la xarxa sempre intentem fer canviar aquesta idea tan interioritzada en la ment de moltes.
Hi ha moltes dones, membres de la xarxa, que consideris feministes?
No les podria considerar, perquè mai he classificat a ningú. Diria que no hi ha cap que directament es declari feminista, però també és una cosa que no he arribat a preguntar mai. El feminisme molts cops és considerat com a allò que busca deixar a l'home com un ésser inferior. I no només això. És vist com a una cosa d'existència innecessària en molts casos. Jo mateixa mai m'havia declarat feminista, ja que mai havia comptat amb aquesta necessitat. Amb el pas del temps, i a mesura que t'informes més de la situació, te n'adones que hi ha un rerefons, molt profund, que discrimina.
Parlem de micromasclismes?
Sí, i aquests ens afecten a totes diàriament.
El present és tèrbol, doncs. El futur, des de la mirada de la fundadora de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, com el veus?
Crec molt en les noves generacions, ja que trobo que tenen molta energia i ganes de canviar el món. No s’ha de deixar mai de treballar per aquest canvi de la dona envers la societat. Des de la Xarxa, des del carrer, des de les escoles i des d’on resulti necessari per a anar sempre endavant, pas a pas, i ni enrere ni per agafar impuls.
Per a conèixer més:
Comments